dijous, 28 de gener del 2016
dijous, 21 de gener del 2016
CAVALL
DESCRIPCIÓ
-El cavall és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC[5] i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.
-Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.
EDAT
- Segons la raça, el manteniment i el medi, els cavalls domèstics actuals tenen una longevitat de 25–30 anys. Tot i que és quelcom de rar, alguns animals superen els 40 anys i, a vegades, més. El cas verificable del cavall més vell fou Old Billy, un cavall del segle XIX que visqué fins a l'edat de 62 anys. L'edat del cavall tambe es pot verificar a traves de les dents.
VISTA
-Els cavalls tenen una vista molt bona però diferent de la dels humans. Els seus ulls són els més grossos de tots els mamífers terrestres i estan situats als costats del cap. Això els permet gaudir d'un camp de visió d'uns 350 graus (65 dels quals són de visió binocular i la resta, uns 285, de visió monocular).
La seva visió nocturna és excel·lent. Pel que fa als colors la seva vista és dicromàtica. Els cavalls perceben una gamma de grisos que, fora d'algunes parelles de colors, els permet de constrastar la major part d'imatges.
OïDA
- Pot afirmar-se que l'oïda dels cavalls és millor que la dels humans. A més, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva antenció auditiva sense necessitat de moure el cap.
- L'oïda dels cavalls és més sensible que la dels humans. Això vol dir que poden escoltar sorolls d'una intensitat més baixa que la que necessiten les persones. (Amb un doble vessant pràctic: un cavall es pot espantar amb sorolls que el seu genet no pot sentir però, a la vegada, el genet pot donar ordres sonores de molt baixa intensitat). En alguns casos pot ser aconsellable usar taps especials en les orelles del cavall, que impedeixin o minvin la seva capacitat d'audició.
OLFACTE
- Els cavalls encara tenen un olfacte millor que el dels humans menys "contaminats". Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres, humans inclosos.
-Se suposa que si els humans usen perfum o similars encara poden ser ensumats pels cavalls des de més lluny. En algunes pel·lícules (de caçadors africans o de tribus índies) o en alguns documentals sobre animals s'explica que quan fa vent, l'única manera d'apropar-se als animals és des de sotavent (en contra del vent, de manera que el vent ens porti la flaira dels animals i allunyi les nostres olors dels animals).Això serviria si volguéssim acostar-nos (sense fer gens de soroll) a un ramat o arment de cavalls sense ser detectats. Un cas especial és el comportament dels estalons en època de zel. Ensumant les eugues poden detectar si estan receptives o no.
- Cavall ensumant a la manera "flehmen":
GUST
-El sentit del gust en els cavalls és essencial. En estat salvatge els servia per a triar les herbes aparentment més adients. Segons els especialistes, els cavalls poden distingir els mateixos gustos que els humans: dolç, salat, amarg i àcid. Els òrgans receptors estan ubicats, principalment, en la zona posterior de la llengua i en el paladar. Alguns cavalls poden tenir gustos especials pel que fa al menjar. En alguns casos poden deixar de beure aigua potable que tingui un sabor desacostumat.
TACTE
- Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les àrees més sensibles són al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general tota la pell és sensible: un cavall pot sentir la presència d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos.
DENTS
- El cavall mascle adult en té 40, mentre que la femella en té 36 (a causa dels suports que falten), distribuïdes de la manera: 12 molars, premolars 12, bandes de 4, incisives 12, que al seu torn es divideixen en: 2 incisives centrals, intermediàries 2 i 2 de cantons (o lateral). Els espais entre les incisives i premolars es diuen barres. Després del naixement comencen a créixer les dents de llet que a poc a poc seran reemplaçades per permanents, i a cinc anys es diu que el cavall té la "boca acabada."
PELATGE
- La capa d'un cavall és la coloració general del pelatge. Quan parlem de capa de vegades cal diferenciar els colors de la crinera i la cua, i si li canvia el color quan és jove. Les capes principals són les següents, si bé hi ha moltes variacions de cadascuna:
Ponis islandesos amb diferents capes (d'esquerra a dreta): alatzà, negre, ruà i blanc.
-Cavall bai:
-Cavall palomino amb barra.
' Alatzà': crinera i cos de to marró clar o vermellós, com pèl-roig.
'Albí': no és un veritable color de capa sinó un defecte genètic transmissible a la descendència. Manca d'un gen encarregat de metabolitzar l'aminoàcid tirosina, la cascada de reaccions químiques ha de culminar produint el pigment melanina. La falta de melanina produeix cavalls blancs i d'ulls vermells, albins, que són hipersensibles a la llum. Els cavalls amb albinisme parcial o total (tobianos parcialment albins) no s'utilitzen com a reproductors i es consideren defectuosos.
'Bai': blanc groguenc.
'Blanc': és una capa difícil de trobar, tot el cos ha de ser de color blanc, sense cap altre to.
'Castany, mulat o 'zaí: marró fosc, de vegades gairebé negre; crinera i cua brunes o negres.
'Isabelí': cos de color crema i la crinera i la cua d'un color més fosc, però és diferent d'un cavall que posseeix una capa baia.
'Negre': capa de color negre. S'admeten zones blanques al cap i a vegades també als peus.
RAÇES
- Pinto, pura sangre, arabe, albino, mustang....
-El cavall és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC[5] i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.
-Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.
EDAT
- Segons la raça, el manteniment i el medi, els cavalls domèstics actuals tenen una longevitat de 25–30 anys. Tot i que és quelcom de rar, alguns animals superen els 40 anys i, a vegades, més. El cas verificable del cavall més vell fou Old Billy, un cavall del segle XIX que visqué fins a l'edat de 62 anys. L'edat del cavall tambe es pot verificar a traves de les dents.
VISTA
-Els cavalls tenen una vista molt bona però diferent de la dels humans. Els seus ulls són els més grossos de tots els mamífers terrestres i estan situats als costats del cap. Això els permet gaudir d'un camp de visió d'uns 350 graus (65 dels quals són de visió binocular i la resta, uns 285, de visió monocular).
La seva visió nocturna és excel·lent. Pel que fa als colors la seva vista és dicromàtica. Els cavalls perceben una gamma de grisos que, fora d'algunes parelles de colors, els permet de constrastar la major part d'imatges.
OïDA
- Pot afirmar-se que l'oïda dels cavalls és millor que la dels humans. A més, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva antenció auditiva sense necessitat de moure el cap.
- L'oïda dels cavalls és més sensible que la dels humans. Això vol dir que poden escoltar sorolls d'una intensitat més baixa que la que necessiten les persones. (Amb un doble vessant pràctic: un cavall es pot espantar amb sorolls que el seu genet no pot sentir però, a la vegada, el genet pot donar ordres sonores de molt baixa intensitat). En alguns casos pot ser aconsellable usar taps especials en les orelles del cavall, que impedeixin o minvin la seva capacitat d'audició.
OLFACTE
- Els cavalls encara tenen un olfacte millor que el dels humans menys "contaminats". Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres, humans inclosos.
-Se suposa que si els humans usen perfum o similars encara poden ser ensumats pels cavalls des de més lluny. En algunes pel·lícules (de caçadors africans o de tribus índies) o en alguns documentals sobre animals s'explica que quan fa vent, l'única manera d'apropar-se als animals és des de sotavent (en contra del vent, de manera que el vent ens porti la flaira dels animals i allunyi les nostres olors dels animals).Això serviria si volguéssim acostar-nos (sense fer gens de soroll) a un ramat o arment de cavalls sense ser detectats. Un cas especial és el comportament dels estalons en època de zel. Ensumant les eugues poden detectar si estan receptives o no.
- Cavall ensumant a la manera "flehmen":
GUST
-El sentit del gust en els cavalls és essencial. En estat salvatge els servia per a triar les herbes aparentment més adients. Segons els especialistes, els cavalls poden distingir els mateixos gustos que els humans: dolç, salat, amarg i àcid. Els òrgans receptors estan ubicats, principalment, en la zona posterior de la llengua i en el paladar. Alguns cavalls poden tenir gustos especials pel que fa al menjar. En alguns casos poden deixar de beure aigua potable que tingui un sabor desacostumat.
TACTE
- Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les àrees més sensibles són al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general tota la pell és sensible: un cavall pot sentir la presència d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos.
DENTS
- El cavall mascle adult en té 40, mentre que la femella en té 36 (a causa dels suports que falten), distribuïdes de la manera: 12 molars, premolars 12, bandes de 4, incisives 12, que al seu torn es divideixen en: 2 incisives centrals, intermediàries 2 i 2 de cantons (o lateral). Els espais entre les incisives i premolars es diuen barres. Després del naixement comencen a créixer les dents de llet que a poc a poc seran reemplaçades per permanents, i a cinc anys es diu que el cavall té la "boca acabada."
PELATGE
- La capa d'un cavall és la coloració general del pelatge. Quan parlem de capa de vegades cal diferenciar els colors de la crinera i la cua, i si li canvia el color quan és jove. Les capes principals són les següents, si bé hi ha moltes variacions de cadascuna:
Ponis islandesos amb diferents capes (d'esquerra a dreta): alatzà, negre, ruà i blanc.
-Cavall bai:
-Cavall palomino amb barra.
' Alatzà': crinera i cos de to marró clar o vermellós, com pèl-roig.
'Albí': no és un veritable color de capa sinó un defecte genètic transmissible a la descendència. Manca d'un gen encarregat de metabolitzar l'aminoàcid tirosina, la cascada de reaccions químiques ha de culminar produint el pigment melanina. La falta de melanina produeix cavalls blancs i d'ulls vermells, albins, que són hipersensibles a la llum. Els cavalls amb albinisme parcial o total (tobianos parcialment albins) no s'utilitzen com a reproductors i es consideren defectuosos.
'Bai': blanc groguenc.
'Blanc': és una capa difícil de trobar, tot el cos ha de ser de color blanc, sense cap altre to.
'Castany, mulat o 'zaí: marró fosc, de vegades gairebé negre; crinera i cua brunes o negres.
'Isabelí': cos de color crema i la crinera i la cua d'un color més fosc, però és diferent d'un cavall que posseeix una capa baia.
'Negre': capa de color negre. S'admeten zones blanques al cap i a vegades també als peus.
RAÇES
- Pinto, pura sangre, arabe, albino, mustang....
divendres, 11 de desembre del 2015
GUEPARD
DESCRIPCIÓ:
-El color base de la part superior d'un adult va del color al blanc grisenc, amb les parts inferiors més pàl·lides, sovint blanques. El pelatge es caracteritza per tenir taques rodones o ovalades de color negre que mesuren entre 0,75 i 1,5 centímetres de diàmetre. L'única excepció és quan els gens recessius s'hereten d'ambdós pares, donant com a resultat un pelatge amb més taques. Anteriorment es creia que els guepards que exhibien aquesta rara mutació pertanyien a una subespècie separada, però ara se sap que poden aparèixer en una ventrada de guepards normal. Només el blanc de la gola i l'abdomen estan exempts de taques. El pelatge és gruixut amb els cabells lleugerament més llargs al clatell que a altres parts del cos. L'últim terç de la cua és marcat per quatre o sis anells de color negre i un floc blanc espès a la fi. Els anells de la cua són distintius de cada guepard i permeten la identificació individual. El guepard té un cap petit amb orelles curtes, els ulls elevats i una línia negre que sembla una llàgrima que cau de la cara interna de cada ull fins a la boca. Les dents són petites i les fosses nasals són àmplies. El cos és allargat i prim, i les cames són molt llargues. Un guepard adult mesura entre 67 i 94 centímetres d'alt a l'espatlla, i fa entre 1,21 i 1,5 metres de llargada, amb una cua d'entre 70 i 81 centímetres. El guepard presenta un lleuger dimorfisme sexual, essent els mascles més grans que les femelles.
-El guepard és el mamífer terrestre més ràpid del món, arriba a assolir velocitats de fins a 110 quilòmetres per hora, encara que aquesta velocitat màxima només la pot mantenir durant aproximadament 275 metres. El guepard avança més o menys de set o vuit metres en un sol pas, i completa quatre passos per segon. Les seves potes són menys arrodonides i més fortes que les de la major part dels felins, les quals l'ajudent a fer tombs ràpids. Les urpes són parcialment retràctils i ofereixen tracció durant la cursa. Tenen les dents petites en comparació amb altres grans felins. Aquest fet és probablement degut a les seves grans fosses nasals, que són útils en la presa ràpida d'aire i no deixen espai per a les arrels de dents més grans
DISTRIBUCIÓ I HÀBITAT:
-Actualment, el guepard viu a l'Àfrica sub-sahariana i al nord de l'Iran, on viuen en zones amb pastures i matolls alts, que els permeten camuflar-se mentre cerquen preses.
-De vegades poden trobar-se en punts elevats, observant l'horitzó a la recerca de possibles preses.
COMPORTAMENT:
-Les femelles són solitàries, excepte quan tenen una ventrada. Les femelles joves abandonen el seu grup natal, però en general ocupen el mateix territori que la seva mare. Els joves mascles sovint deixen el seu grup natal junts i formen coalicions, però busquen una zona molt allunyada de la de la seva mare. S'ha suggerit que les coalicions de mascles s'ajuden mútuament en la caça i la defensa d'un territori, assegurant així l'accés a femelles receptives. Les coalicions masculines reclamen un territori que pot solapar-se amb el de diverses femelles.
-Els mascles solitaris de vegades són acceptats dins les coalicions. És estrany veure un mascle solitari. L'únic cas en què un sol mascle pot assegurar un territori és en el que no hi hagi coalicions a la rodalia.
-Els mascles i les femelles només s'ajunten per aparellar-se, però aquests no participen en la cria dels cadells.
-L'esperança de vida d'un guepard a la natura pot ser de fins a 14 anys, amb una mitjana de 7 anys.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)