CAVALL

DESCRIPCIÓ

 -El cavall és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic dit d'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC[5] i es creu que la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.

-Les races de cavall se subdivideixen a grans trets en tres categories segons el seu temperament general: cavalls fogosos de "sang calenta", amb velocitat i resistència; cavalls de "sang freda", com ara cavalls de tir i alguns ponis, adaptats per un treball lent i dur; i els cavalls de "sang càlida", originats d'encreuaments entre cavalls de sang calenta i sang freda, sovint amb l'èmfasi en crear races per fins d'equitació, particularment a Europa. Actualment hi ha més de 300 races de cavall al món, desenvolupades per nombrosos usos diferents.

EDAT

- Segons la raça, el manteniment i el medi, els cavalls domèstics actuals tenen una longevitat de 25–30 anys. Tot i que és quelcom de rar, alguns animals superen els 40 anys i, a vegades, més. El cas verificable del cavall més vell fou Old Billy, un cavall del segle XIX que visqué fins a l'edat de 62 anys. L'edat del cavall tambe es pot verificar a traves de les dents.


VISTA

-Els cavalls tenen una vista molt bona però diferent de la dels humans. Els seus ulls són els més grossos de tots els mamífers terrestres i estan situats als costats del cap. Això els permet gaudir d'un camp de visió d'uns 350 graus (65 dels quals són de visió binocular i la resta, uns 285, de visió monocular).

La seva visió nocturna és excel·lent. Pel que fa als colors la seva vista és dicromàtica. Els cavalls perceben una gamma de grisos que, fora d'algunes parelles de colors, els permet de constrastar la major part d'imatges.

OïDA

-  Pot afirmar-se que l'oïda dels cavalls és millor que la dels humans. A més, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva antenció auditiva sense necessitat de moure el cap.

- L'oïda dels cavalls és més sensible que la dels humans. Això vol dir que poden escoltar sorolls d'una intensitat més baixa que la que necessiten les persones. (Amb un doble vessant pràctic: un cavall es pot espantar amb sorolls que el seu genet no pot sentir però, a la vegada, el genet pot donar ordres sonores de molt baixa intensitat). En alguns casos pot ser aconsellable usar taps especials en les orelles del cavall, que impedeixin o minvin la seva capacitat d'audició.

OLFACTE

- Els cavalls encara tenen un olfacte millor que el dels humans menys "contaminats". Diuen que poden ensumar qualsevol animal que es trobi a menys de 200 metres, humans inclosos.

-Se suposa que si els humans usen perfum o similars encara poden ser ensumats pels cavalls des de més lluny. En algunes pel·lícules (de caçadors africans o de tribus índies) o en alguns documentals sobre animals s'explica que quan fa vent, l'única manera d'apropar-se als animals és des de sotavent (en contra del vent, de manera que el vent ens porti la flaira dels animals i allunyi les nostres olors dels animals).Això serviria si volguéssim acostar-nos (sense fer gens de soroll) a un ramat o arment de cavalls sense ser detectats. Un cas especial és el comportament dels estalons en època de zel. Ensumant les eugues poden detectar si estan receptives o no.

- Cavall ensumant a la manera "flehmen":



 GUST

-El sentit del gust en els cavalls és essencial. En estat salvatge els servia per a triar les herbes aparentment més adients. Segons els especialistes, els cavalls poden distingir els mateixos gustos que els humans: dolç, salat, amarg i àcid. Els òrgans receptors estan ubicats, principalment, en la zona posterior de la llengua i en el paladar. Alguns cavalls poden tenir gustos especials pel que fa al menjar. En alguns casos poden deixar de beure aigua potable que tingui un sabor desacostumat.

TACTE

-  Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les àrees més sensibles són al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general tota la pell és sensible: un cavall pot sentir la presència d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos.

DENTS

-  El cavall mascle adult en té 40, mentre que la femella en té 36 (a causa dels suports que falten), distribuïdes de la manera: 12 molars, premolars 12, bandes de 4, incisives 12, que al seu torn es divideixen en: 2 incisives centrals, intermediàries 2 i 2 de cantons (o lateral). Els espais entre les incisives i premolars es diuen barres. Després del naixement comencen a créixer les dents de llet que a poc a poc seran reemplaçades per permanents, i a cinc anys es diu que el cavall té la "boca acabada."

PELATGE

- La capa d'un cavall és la coloració general del pelatge. Quan parlem de capa de vegades cal diferenciar els colors de la crinera i la cua, i si li canvia el color quan és jove. Les capes principals són les següents, si bé hi ha moltes variacions de cadascuna:

Ponis islandesos amb diferents capes (d'esquerra a dreta): alatzà, negre, ruà i blanc.

-Cavall bai:

-Cavall palomino amb barra.

    ' Alatzà': crinera i cos de to marró clar o vermellós, com pèl-roig.
    'Albí': no és un veritable color de capa sinó un defecte genètic transmissible a la descendència. Manca d'un gen encarregat de metabolitzar l'aminoàcid tirosina, la cascada de reaccions químiques ha de culminar produint el pigment melanina. La falta de melanina produeix cavalls blancs i d'ulls vermells, albins, que són hipersensibles a la llum. Els cavalls amb albinisme parcial o total (tobianos parcialment albins) no s'utilitzen com a reproductors i es consideren defectuosos.
    'Bai': blanc groguenc.
    'Blanc': és una capa difícil de trobar, tot el cos ha de ser de color blanc, sense cap altre to.
    'Castany, mulat o 'zaí: marró fosc, de vegades gairebé negre; crinera i cua brunes o negres.
    'Isabelí': cos de color crema i la crinera i la cua d'un color més fosc, però és diferent d'un cavall que posseeix una capa baia.
    'Negre': capa de color negre. S'admeten zones blanques al cap i a vegades també als peus.

RAÇES

- Pinto, pura sangre, arabe, albino, mustang....